RESSACA POST CARNAVAL

uuuuuuuFFFFFFFFFFF!!!!!!!!!!!

Primer premi per als del break, 3 punts unànims de tot el jurat. Cantat, cantadíssim. Com a novetat: la integració d'altres alumnes, no tan breakers, en relació al curs passat.
Segon premi ex-aequo: el grup de 2n de Bat, amb més ganes que una altra cosa, algun moviment graciós i traca final tutti-colori (però és difícil ballar en parella, i ells ho han preparat en dos o tres dies només) , i el quartet de Vangelis, que sumaven break i líric-gòtic. Aquests darrers, Impressionants, Originals, (tot amb majúscula) i, pel meu gust, els millors.
Tercer premi ex-aequo: el grup de 1r de Bat, gracioses, sexis i conjuntades, amb un ball preparat en tres o quatre dies, i....el gran triomfador d'avui, l'Eloy Martín, amb tot, i quan dic tot, és TOT, el públic dempeus, cridant, alguns sobre les cadires fent equilibris...Si ho arribo a saber, el poso el darrer, com a fi de festa.

Les escenificacions molt bé, millor que l'any passat, especialment els de 1r i 2n, graciosos. I de la resta d'actuacions, de tot i força: el fragment de Palestina molt maco, llegit amb sentiment, ben interpretat, però li faltava un final més clar. El trio de la monja i els llops, molt millor que ahir; el teatre dels ganàpies, bastant bé per part del Sobrevals; el quintet de 3r molt bé, com cada any, però no arrisquen i això les fa quedar sempre quartes; la dansa del ventre "apañada" per les professores per millorar-ne l'estètica de la noia central; la parelleta de primer, Déu n'hi do; i l'striptease...amb un bon començament, i un mig i un final molt fluixos.

Del millor, els organitzadors, tant presentadors, com tècnics de música, com atrezzistes, maquilladores, etc. El jurat... discutit i esbroncat com cada any, però és part de la diversió.

I del millor, els professors, actitud i aptitud. Fins i tot en el tema del misteri final exterior i del comportament d'alguns alumnes grans, que confonen una festa d'institut amb una festa particular.

No sé si tot això representa valors: col.laboració, treball en equip, (auto)disciplina, jo crec que sí. Amistat, molta. Valor, risc, autoestima...Respecte? La major part de les vegades. Els alumnes difícils no s'han significat.

Com va dir el Manel el curs passat, avui és un d'aquells dies que et sents orgullós del Reguissol. Per cert, si algú ha trucat o vingut al centre s'haurà trobat amb un altre misteri: ni conserges, ni alumnes, ni profes, ni administratives...i l'edifici "xapat". 600 persones sota el mateix sostre i bategant amb un cor enorme.

Moltes felicitats a tots plegats!