Hem tingut dos ponents ben interessants, i tots dos ens han dit el mateix. Ser líder és pensar en les persones, gestionar el canvi tindrà èxit si les persones s'hi impliquen. En Joan , concretament, ens demanava que parléssim amb totes les persones que integren el claustre. Que els dediquéssim mitja hora com a mínim, un cop al curs com a mínim. I que no parléssim de feina, específicament, sinó de com es trobaven, què volien, què els molestava, entristia o motivava.
Com es pot fer això? ...amb algunes persones?
Hem parlat de com ser un bon líder. No pas de tenir carisma, només de saber planificar i executar implicant el màxim de persones possibles. Hem parlat d'estils de lideratge i jo tinc un dubte transcendental: quina mena de líder (institucional, ja que no per carisma) sóc jo?
He buscat fotos per ajudar-me a definir-me:
1) Una líder "ajudadora": la que ajuda a anar cap a munt, a millorar, donant la mà? L'amiga? La guia espiritual d'occident?
2)Una líder "cap visible" del treball en equip, però situada per sobre del bé i del mal, recolzada sobre els altres, delegant esforços i mèrits?
3)Una líder supervisora, vigilant, des de dalt de l'escala, amb tothom treballant independentment els uns dels altres? L'úll de Déu que tot ho veu?
4) Una líder visionària i solitària, capitana d'un vaixell amb una visió de futur clara, però sense companys de viatge? Obcecada en arribar a destí peti qui peti?
5) Una líder somiatruites, que quan tothom mira cap a l'esquerra, ella està del revés, mirant al cel, just al contrari de tothom, perquè no té en compte a ningú?
6)O la líder col.lega, que actua i sent igual que tot el seu equip, en el mateix nivell de lideratge, en règim pseudocomunista? Que vol que tothom sigui igual de líder que ella?
Ostres... una cosa és com em veig jo, una altra com em veuen els altres (i puc semblar ben diferent segons qui opini) i una altra és com sóc en realitat.
Em temo que la resposta a aquestes preguntes no m'agradarà...cordons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada