LES SUPERNENES

Hi ha tres persones, super valuoses per a la meva feina, que en podríem anomenar, a partir d'ara, les SUPERNENES, i que, parlant de valors, en són pòsits ambulants:

N'hi ha una que, encara que em va enganyar fa temps, allà pel Nadal de 2005, per a mi representa la força, l'empenta, la força de la Natura, incansable, inamovible, inqüestionable. LA FORTALESA. Quan m'enfonso, ella em subjecta perquè no arribi al terra. És el puntal, la columna vertebral, l'arrel i la tija, el reg sanguini...

N'hi ha una altra que és difícil, profunda, intensa en tot, incansable, inamovible, inqüestionable també. LA SENSIBILITAT . Estudia el món, les persones, els alumnes, fins al moll de l'os. És el llorer, el cor i el cervell, les fulles fotosintètiques, els pulmons...

I la tercera sembla discreta, sembla senzilla, sembla carinyosa... per a tothom és la dolçor personificada. La cara amable de les supernenes. L'EMPATIA. Es preocupa de tothom sense aclaparar, calla i escolta, ofereix l'espatlla. És la flor perfumada, els abraços que abracen, el vidre que deixa passar la claror i protegeix del fred...

Per a les tres SUPERNENES del Reguissol, un petó i un dibuixet :