GRAFOMANÍACA

Hola a tothom,

"Els bous són lents però la terra és pacient". Els que tenim la sort de ser pares, sabem molt bé què vol dir aquest proverbi xinès : les coses importants costen d'aconseguir, i gairebé sempre són fruit de la insistència, de la perseverància, i de l'esforç. Tres virtuts -o valors?- completament en desús.

Som els primers, els professors, que ho volem tot ara, aquí i ja. Volem bons alumnes, calladets i atents, estudiosos i disciplinats, entusiasmats per la nostra matèria... i això, potser ni en l'època de la Il.lustració va existir, ni entre els deixebles de Voltaire, Diderot i Montaigne, ni en les aules d'Oxford ni en les de Cambridge han existit mai.

Tenim alumnes xerraires, desconcentrats, gandulets i caòtics, i la nostra matèria els importa relativament poc. Només el suficient per aprovar. Però, ostres, que macos que són!!! Li fan cançons simpàtiques al professor més plom del centre, s'apunten a muntar la festa de Carnaval, i, de tant en tant, obren uns ulls com plats quan expliques tonteries literàries o internetístiques. O quan aprofites per dir que vas ser fumadora de paquet diari i ho vas deixar un dia, que vas dir " ja n'hi ha prou!" , i abans de sortir de classe et pregunten: "i tu, has fumat porros algun cop?" I estàs a punt de dir que no necessites res més que la imaginació per fugir dels teus problemes vitals, perquè les drogues són per als covards... I et surt la venada Clint Eastwood-Harry el Sucio.

Que és una de les moltes personalitats de la meva ment polièdrica. Sóc profe: heus aquí.